Desmuntant la tecnologia
és un projecte de recerca, mediació i difusió científica que té per objectiu reflexionar sobre aspectes del desenvolupament científic i tecnològic amb relació a la societat i el medi ambient. També és una ocasió per relacionar coneixements procedents de disciplines habitualment separades.
El projecte busca apropar debats, reflexions i perspectives acadèmiques a alumnat de secundària a través de dinàmiques participatives, amb la intenció d’incentivar el pensament crític davant els discursos i els objectes tecnològics que rodegen la nostra quotidianitat.
"La revolució digital està plena d'escombraries"
Jennifer Gabrys
El per què de tot plegat
En una època de grans canvis científics i tecnològics com la que estem vivint és necessari preguntar-se, precisament, sobre les formes en què aquests succeeixen, de quina manera sorgeixen, com ens afecten com a societat i les narratives dominants que els acompanyen; en definitiva, què és i com funciona la ciència i la tecnologia.
A més, considerem que en els llibres de text de secundària es dona una visió massa simplificada i positivista de l'evolució científica (grans científics i grans descobriments, èxit i triomfalisme), poc vinculada al context sociohistòric. Per això, partim de la premissa que les humanitats i les ciències socials també són necessàries per comprendre la cultura científica en tota la seva complexitat, alhora que ens atorguen una perspectiva transversal i ens permeten elaborar una reflexió crítica i situada de la ciència i tecnologia. En aquest sentit, la nostra proposta s’insereix en l’enfocament competencial que avui en dia està vigent en el currículum educatiu.
Objectius
El nostre objectiu general és incentivar el pensament crític en l’àmbit científic per tal d’abordar la ciència i la tecnologia des d’una perspectiva transversal i més complexa.
I per tal d’aconseguir aquest objectiu general, plantegem cinc objectius específics:
​
-
Interrelacionar ciència, tecnologia, cultura, societat i medi ambient a través d’un objecte tecnològic d’ús quotidià i de la creació d'un mapeig col·lectiu.
-
Aportar una visió més complexa de la ciència i tecnologia, que impliqui pensar en xarxes i en diferents escales (espacials i temporals).
-
Visualitzar la materialitat de la tecnologia digital; és a dir, els recursos minerals i energètics, el transport, el treball, els residus i tot el seguit d’infraestructures necessàries.
-
Revisar els relats dominants sobre la tecnologia; tant els tecnòfils com els tecnòfobs.
-
Construir narratives crítiques sobre el coneixement cientificotècnic utilitzant recursos didàctics, argumentatius i amb un enfocament competencial.
"La tecnologia no és ni bona, ni dolenta, ni tampoc neutral"
Melvin Kranzberg
Com ho fem?
A l’hora de desenvolupar la proposta ens guiem sobre tres principis:
-
Fer servir una arquitectura d’aprenentatge basada en les dinàmiques pràctiques i participatives, donant lloc a un espai de creació de coneixements col·lectiu en el que el joc, la lectura, el debat i els recursos visuals hi siguin presents.
-
Utilitzar el mapa i la pràctica cartogràfica com a instruments de participació, comprensió, creació de narratives crítiques i visualització de les dinàmiques globals que genera i requereix la tecnologia.
-
Pensar els fenòmens macro a partir dels micro. Indagar en una problemàtica global a través d’un objecte quotidià –en el nostre cas, un telèfon mòbil– ens permet entendre que els productes científics-culturals es produeixen gràcies a una àmplia xarxa d’intercanvis, negociacions i usos de recursos planetaris.
​
D’on ens inspirem?
Pel desenvolupament d’aquest projecte ens hem basat en tot un seguit d'investigacions acadèmiques que creiem important fer arribar a les aules. Aquests treballs ofereixen una perspectiva més global i complexa del desenvolupament científic i tecnològic, centrada en les xarxes sociotècniques, els recursos planetaris i humans, els materials i la seva circulació, més enllà de la història de grans personatges i grans descobriments o invents. Així mateix, alguns dels treballs de referència són els següents:
​
Kate Crawford i Vladan Joler (2018). Anatomy of an AI system:
​
Lisa Parks i Nicole Starosielski (Eds.) (2015). Signal Traffic: Critical Studies of Media Infrastructures. University of Illinois Press.
​
Jennifer Gabrys (2011). Digital Rubbish: A Natural History of Electronics. University of Michigan Press, Project MUSE.
​
Jussi Parikka (2021). Antropobsceno y otros ensayos. Medios, materialidad y ecología. Santiago, Ediciones Mimesi.
​
En l’àmbit metodològic ens sembla interessant destacar les aportacions de la pedagogia i cartografia crítiques com a formes de contar històries:
​
Pablo Ares i Julia Risler (2013). Manual de mapeo colectivo. Recursos cartográficos críticos para procesos territoriales de creación colaborativa. Buenos Aires, Tinta Limón.
